Un dia a la biblioteca
La meva mare m'ha posat en una sala de la biblioteca on hi ha altres xiquets molt xicotets, com jo. Hi ha molts ninots de drap per terra i prestatgeries baixetes amb llibres sense lletres. Rode per terra amb els altres xiquets, entre els ninots i els llibres. De vegades ens els tirem uns als altres. És molt divertit. I podem cridar i jugar el que vulguem.
Ara anem a la sala infantil, la meva mamà m'ensenya uns llibres que m'agraden, amb unes lletres que reconec perquè me les han ensenyat a l'escola. Li dic els que més m'agraden i em pose a llegir-los al costat de la mare i unes amigues que també han portat als seus fills.
Cansat de llegir-los, vaig a la taula de la bibliotecària que m'indica on estan els llibres que llegeixen tots els xiquets de la meva edat, el best seller de moda, són diversos volums, però no m'importa, tothom diu que estan molt bé. Els meus pares prefereixen que llegisca els que em manen a l'institut però els convenço per portar-me a casa un d'ells de tant en tant.
M'agrada vindre ací!, De vegades quedem alguns companys de classe per fer els deures i treballs que ens manen a l'Insti. Molts dies ens renya la bibliotecària perquè, sense adonar-nos, elevem molt la veu o comencem a jugar entre nosaltres o amb els de les taules del costat i, clar, es farta de nosaltres i alguns dies ens tira de la biblioteca.
Vaig a la sala de préstecs d'adults perquè he quedat amb uns amics per agafar algunes pel·lícules per al cap de setmana i un llibre que m'han demanat a la universitat. També agafaré alguna peli per als meus pares. Aprofite per veure què novetats han posat últimament i veure si han portat el llibre que els vaig demanar. Reserve un llibre que he vist en les novetats i faig un cop d'ull als últims discos que han tret a les prestatgeries.
Puge a la sala d'estudi perquè aquests dies cal clavar els colzes, no queda molt per als exàmens i cal estar preparat, la universitat és molt més dura que l'institut i no m'agradaria suspendre. A més, aquest any vaig començar a treballar i les dues coses se m'estan fent molt costera amunt.
Amb prou feines em queda temps per res; encara sort que tinc una núvia comprensiva i entén que haig d'acabar la carrera. El cap de setmana que ve ens anirem per ahí, lluny de la ciutat, per desconnectar.
Salude a uns amics que estan preparant unes oposicions i passe un moment a la sala d'ordinadors, he de mirar unes coses en Internet.
Al final he estat en l'ordinador més temps del previst, sempre em passa el mateix… comence amb el correu electrònic, després el Facebook, el blog… total, que em donen les tantes i no m'asabente.
Passe a l'hemeroteca on consulte tots els dies el periòdic i algunes revistes; hi ha moltes, de tots els temes.
Tots els periòdics expliquen les mateixes mentides, amb diferent enfocament, però igual. És difícil trobar la veritat en un periòdic. De vegades, si busques en els mitjans alternatius digitals, en Internet, pots llegir un poc més objectiu.
En això estem d'acord els companys de la llar del pensionista. Com ara tenim tot el temps del món ens dediquem a llegir els periòdics i comentar les notícies. És entretingut, encara que de vegades acabem discutint per ximpleries. Ja els vells no tenim tanta paciència com els joves. I si és de política ja no t'explique, millor no parlar. El mateix que de futbol. Cadascun amb el seu equip.
Des que em vaig jubilar m'agrada vindre per ací a llegir el periòdic i a observar als joves. Ha canviat molt tot. O he estat jo…?
Com passa el temps!, pareix que porte aquí tota la vida… i vaig arribar pel matí, que vaig vindre amb… amb… bo, no recorde ara. És igual.
Bona es posarà la meva dona, ni he anat a menjar, ni la he cridat… Estarà preocupadísima.
Me'n vaig cap a casa. Demà serà un altre dia
