Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i
d'interpretar, però difícil de crear.
En un còmic, l'autor hi descriu els fets i els
personatges que formen el seu relat a través d'una seqüència de dibuixos, però
també amb l'ajuda d'uns textos que situen l'acció o que reprodueixen els
diàlegs dels personatges. Aquests textos són, a vegades, un complement per
poder arribar a fer una bona lectura de la imatge o per donar informació
complementària.
Per tal de construir la narració, molts autors de
còmic fan servir una sèrie de tècniques i de recursos gràfics que permeten que,
sobretot a partir de la visió de les imatges, el lector comprengui l'argument i
la idea que li expliquen. Moltes vegades aquests recursos fan la seva funció
narrativa sense que ho notem.
La imatge és, doncs,
l'element principal del còmic. Tant és així que podem dir que un CÒMIC
és compon d'un seguit d'IMATGES QUE EXPLIQUEN UNA HISTÒRIA.
Una de les característiques del còmic és la
incorporació de llenguatge verbal. En un còmic, el text ajuda a la comprensió
de la història, tot i que no n'és l'element principal perquè els dibuixos són
prou expressius. Els autors juguen amb el text utilitzant tipus i mesures de
lletres diferents per a situacions diferents: alegria, sorpresa, por, dolor, fred...
Normalment, per facilitar la comprensió del lector, s'utilitzen les majúscules
per escriure.
El
text que surt en un còmic pot estar presentat de dues maneres diferents: dins
de fumets que recullen allò que els personatges diuen o pensen, i llavors parlem
de text de diàleg, o bé dins d'un espai on el narrador ens explica què passa, i
llavors parlem de text narratiu.
