Ahir de vesprada celebrarem un passeig molt especial, un passeig literari de la ma de tres escriptores de La Marina, Xaro Cabrera, Pepa Guardiola i Carme Miquel. Un Passeig Literari per La Marina
Aquesta activitat, organitzada per la Biblioteca, estava emmarcada dins la IX edició d'Art al Vent que se celebra a Gata durant el mes d'agost.
A continuacíó vos deixe la crònica que aparegué al diari Levante-EMV sobre l'acte:
Al carrer de La Bassa de Gata, hi havia penjats als balcons cobertors amb motius artístics bellíssims, de tots els colors i de quasi tots els països del món; arribàrem a la fi del carrer i encara continuaven els cobertors de l'"Art al Vent Ix" per altres carrers, però nosaltres anàvem al "Passeig literari" que tindria lloc davant de l´ajuntament, al costat de la balconada que dóna al riu Gorgos i a les muntanyes de La Marina Alta; allà hi havia preparat, senzillament, un racó literari perquè ens llegiren alguns textos tres escriptores extraordinàries, Carme Miquel, Xaro Cabrera i Pepa Guardiola. Hi havia un projector d´imatges, una taula, micròfons, dues xiques joves que tocaren flauta dolça després de cada part lectoral i més d´un centenar de cadires blanques escampades per terra que s´ompliren de gom a gom, amb gent dreta pels voltants i tot.
El regidor de cultura de Gata va dir que allò començava i tot seguit llegiren uns textos cadascuna de les escriptores amb motiu del mes d´agost de la seua infantesa, on sempre feia sol, hi havia el raïm, el meló d´Alger, l´escaldà de l´aigua bollint en calderes, els canyisos de les panses als riuraus, la mar, els carros, els asses, els jocs i el treball dels infants, els treballs dels adults, mares, pares i aiaios, les "metlles", l'aixada, el forcat, les relles, el tractor, la caçalleta al bar si tot havi anat bé, l´olor a la farigola i d´altres herbes aromàtiques i sobretot la bellesa de la llum i de la vida sense ombres, sense dol ni dolors; només l´alegria de l´estiu de la infància barrejada amb el record i la nostàlgia del passat, on les faenes agrícoles i artesanals ocupaven les prioritats a Gata, a Benissa i a Xàbia; Són textos publicats a la columna del diari Levante-EMV de Carme Miquel, l'any 1998, a "Escola Laia. Vida rural a La Marina" de Xaro Cabrera i a "Dies d´Escaldà" de Pepa Guardiola, on es remembra, per tornar a viure, un passat que no tornarà.
Després féren una mirada al paisatge; Xaro llegí "Vinyes verdes" del llibre "El conreu de la vinya i l´elaboració de la pansa a la Marina", on a l´estiu hi ha els ceps com taques verdes plenes de penjols de raïms, però a la tardor destaquen els ceps despullats, que impúdicament nus alcen els braços al cel i clamen crits sords i escandalosos que ixen de les arrels de dins de la terra; Carme llegí del seu llibre sobre La Marina "La mel i la fel", un text sobre el Montgó, muntanya mágica, on el Cap Gros parla amb els seus habitants, llig els seus pensaments i les seus emocions i respón contant històries del passat i del present, de manera que el Montgó esdevé un enorme cor de pedra bategant amb els peus arrelats a la mar, com un un vaixell gegant de terra on refugiar-se en la vida i contar-li les joies i les penes endinsant-se als seus budells i mirant des de la seua alta cimera més enllà de les estretors. Al text "Amics margallons", Xaro explica totes les propietats alimentàries, medicinals, artesanals i botàniques del margalló, que serveix per a trenar les seues fulles i fer graneres, cistelles, sàries, estores, tapets, etc. tot un rosari de mots, objectes i treballs que existeixen gràcies al margalló i que no podríem anomenar si desapareguera€ I Pepa ens contà una història màgica, molt bonica, sobre el naixement de la Font d´Aixa (prop de Llíber on els recents incendis no l´han desfeta) que hi ha recollida al Quadern de llengua de Bromera, on les aigues brollen de les muntanyes i el cavaller enamorat aconsegueix, -després de proves, fatigues i treballs-,casar-se amb la bella Princesa.
A la tercera part del passeig literari, tocava la "cursa irada per les nostres terres", Pepa llegí "Quilòmetres de tones de ciment" del seu llibre "Els Grumets del Cap Negre" on una colla d´infants van a la recerca d´un gosset perdut per les grans urbanitzacions desertes i Carme llegí un trós de "L´amenaça de les grues"; a aquests dos escrits es remarca un present que descriu les taques de ciment destructor que ha envaït les muntanyes com un formatge gruyere mosegat per ratolins i que s´ha escampat pels pobles i per la costa de la Marina i de tot País Valencià. Una taca d´oli embrutadora que ens ompli d´angoixa i d´incertesa perquè ha destrossat la natura i els ecosistemes bàsics per a sostenir la vida, només per la cobdícia dels hòmens d´acumular diners que ha trencat equilibris vitals que ens aboquen al vertígen dels perills.
Per això, al final, les tres escriptores, Pepa, Xaro i Carme, plegades fan una carta col·lectiva que és un cant a l´esperança per superar els reptes de la destrucció i de la mort, una aposta decidida per una Marina, per un País sostenible i per una Terra verda i plena de vida, amb gent curosa que respecte i valora la biodiversitat de la natura perquè les generacions de l´avenir tinguen futur; és una empenta per construir una llar habitable en un món més just, equilibrat i harmoniós amb la natura, la resta de plantes, flors, d´animalets i tots els habitants del planeta Terra.
Al finalitzar es notava i molt –com van reconèixer Pepa i Carme- que les tres escriptores són mestres, a més excel·lents, per la seua gran capacitat didáctica en transmetre, -amb claredat, tendresa i bellesa-, un missatge molt entenedor i ferm en defensa de La Marina. Algú em preguntà quin text m´havia agradat més i quina escriptora, i vaig respondre que les tres alhora i tots els textos llegits, perquè han sigut trenats molt habilment com una cistella de palma de margalló de Gata de Gorgos, com els arcs d´un riurau de Xàbia, com els nussos dels ceps de raïm moscatell de Benissa, com la lluna plena d´agost il·luminant l´aigua entre el Cap de Sant Antoni i el Cap Martí, mentre el Montgó encapollat de núvols li fa l´ullet al formatge blanc del cel i es dibuixa un camí d´argent sobre les ones lluentes de la mar que m´han semblat cavalls blancs enjogasats perseguint horitzons ignots.
Sal·lus Herrero. Levante-EMV
