lunes, 11 de noviembre de 2013
miércoles, 6 de noviembre de 2013
Art amb les mans
Dos exposicions molt curioses tenim ara a la biblioteca!
Modest Sanfèlix ens ha portat d'una banda, "humanos y animanos y faltas con la mano" i de l'altra una col·lecció de postals del concurs d'aus d'Andalusia.
"Humanos y Animanos y Faltas con la mano" són una sèrie d'imatges extretes dels llibres de Mario Mariotti, excepcional artista italià, on les mans pintades constitueixen unes vertaderes obres d'art.
Des de músics, animals de tots tipus fins a imatges del joc de futbol és el que representen les mans pintades de la col·lecció "manos vivas" que ara tenim a la Biblioteca gràcies a Modest.
El que el propi Mario Marotti diu de la seva obra "Humanos y Animanos" és açò:
Humanos y Animanos tienen igual madre: la sombra.
Humanos y Animanos son las mismoas manos: las mías.
El mismo fotógrafo (Robert Marchiorí), la misma piel.
La diferencia radica en los verbos "ser" y "tener".
Cuando las manos tienen un impulso de naturaleza selvática, son Animanos.
Cuando las manos son la expresión del cuerpo gobernado por la mente, son Humanos.
Forma y caracter; magia e ilusión.
No todo es tan claro, como no es tan oscura la sombra que se finge corpórea. Pero ¿acaso no es cierta la forma que se opone a la luz para crear la sombra?
Mi experiencia de manomano me aconseja no separar la imagen propuesta y el cuerpo que la produce.
Se trata más bien de una tercera figura que surge de aquellas, haciendo patente su mutua relación y reforzando el caracter de la imagen representada, a través de la ejemplificación formal que se hace en el territorio de la mano.
Un consejo: no hay que renunciar a una experiencia personal a trueque de fiarse de toda esa cháchara. Mejor es hacer la prueba de pintarse temerariamente un dedo que dedicarlo a pasar las páginas de todos los Animanos y Humanos juntos.
"Sobre Faltas con la mano" ens conta el següent:
Hay quien dice que fué Adán el primer jugador y el primer expulsado del campo.
Naturalmente, por una falta con la mano.
Las faltas desde entonces han sido sinfín como sin fín son los nombres que a los árbitros se da. Ellos determinan el sentido de dos eternos movimientos: si fue el balón a dar en la mano o fue ésta la que golpeó aquel.
Más, según los críticos avisados, la pelota es redonda y no es la luna.
Por eso cuando me ha pasado al alcance de la mano se la he quitado a la vociferante multitud y a su frondoso paríso verde para pasrla con la mano (piénsese en la imagen de la mía) a quién con la suya recorre este librito que dedico a la falta original y a su divina sanción.
Per l'altre costat tenim exposat la col·lecció de postals del Primer i Segon Concurs infantil d'aus d'Andalusia, on els xiquets mostren una extraordinària creativitat.
Vos aconsellem que passeu per la biblioteca per contemplar aquestes col·leccions d'imatges tan meravelloses.
Modest Sanfèlix ens ha portat d'una banda, "humanos y animanos y faltas con la mano" i de l'altra una col·lecció de postals del concurs d'aus d'Andalusia.
"Humanos y Animanos y Faltas con la mano" són una sèrie d'imatges extretes dels llibres de Mario Mariotti, excepcional artista italià, on les mans pintades constitueixen unes vertaderes obres d'art.
Des de músics, animals de tots tipus fins a imatges del joc de futbol és el que representen les mans pintades de la col·lecció "manos vivas" que ara tenim a la Biblioteca gràcies a Modest.
El que el propi Mario Marotti diu de la seva obra "Humanos y Animanos" és açò:
Humanos y Animanos tienen igual madre: la sombra.
Humanos y Animanos son las mismoas manos: las mías.
El mismo fotógrafo (Robert Marchiorí), la misma piel.
La diferencia radica en los verbos "ser" y "tener".
Cuando las manos tienen un impulso de naturaleza selvática, son Animanos.
Cuando las manos son la expresión del cuerpo gobernado por la mente, son Humanos.
Forma y caracter; magia e ilusión.
No todo es tan claro, como no es tan oscura la sombra que se finge corpórea. Pero ¿acaso no es cierta la forma que se opone a la luz para crear la sombra?
Mi experiencia de manomano me aconseja no separar la imagen propuesta y el cuerpo que la produce.
Se trata más bien de una tercera figura que surge de aquellas, haciendo patente su mutua relación y reforzando el caracter de la imagen representada, a través de la ejemplificación formal que se hace en el territorio de la mano.
Un consejo: no hay que renunciar a una experiencia personal a trueque de fiarse de toda esa cháchara. Mejor es hacer la prueba de pintarse temerariamente un dedo que dedicarlo a pasar las páginas de todos los Animanos y Humanos juntos.
"Sobre Faltas con la mano" ens conta el següent:
Hay quien dice que fué Adán el primer jugador y el primer expulsado del campo.
Naturalmente, por una falta con la mano.
Las faltas desde entonces han sido sinfín como sin fín son los nombres que a los árbitros se da. Ellos determinan el sentido de dos eternos movimientos: si fue el balón a dar en la mano o fue ésta la que golpeó aquel.
Más, según los críticos avisados, la pelota es redonda y no es la luna.
Por eso cuando me ha pasado al alcance de la mano se la he quitado a la vociferante multitud y a su frondoso paríso verde para pasrla con la mano (piénsese en la imagen de la mía) a quién con la suya recorre este librito que dedico a la falta original y a su divina sanción.
Per l'altre costat tenim exposat la col·lecció de postals del Primer i Segon Concurs infantil d'aus d'Andalusia, on els xiquets mostren una extraordinària creativitat.
Vos aconsellem que passeu per la biblioteca per contemplar aquestes col·leccions d'imatges tan meravelloses.
miércoles, 30 de octubre de 2013
lunes, 28 de octubre de 2013
Activitats per celebrar el Dia de la Biblioteca
Emmarcades dins les activitats per celebrar El dia de la Biblioteca, divendres passat, 25 d'octubre, donarem la Benvinguda al món de la Lectura als nous nascuts entre maig i octubre de 2013, qui prèviament havien sigut citats mitjançant carta per la Biblioteca.
El Regidor de Cultura, Juan Pedrós, els va felicitar i els feu entrega del carnet de lector de la Biblioteca i d'un regal d'un llibre. A més els dirigí unes paraules explicant els beneficis per als nadons de la lectura i estimulació primerenca. Aquest acte forma part de la campanya Benvinguts a la Lectura que la Biblioteca de Gata celebra i realitza tots els anys per fomentar la lectura ja des de la tendra infantesa.
Les bibliotecàries realitzarem un teatre de titelles amb el conte de la Caputxeta Vermella, hauríeu d'haver vist quan atents estaven els xiquets al conte!
Per altra banda, el mateix divendres, a les 20 hores, ens reunirem els membres del Club de Lectura Gata per comentar el llibre "El abanico de seda" de Lisa See.
El Regidor de Cultura, Juan Pedrós, volgué agrair el foment per la cultura i la lectura que realitza el Club durant tot l'any i especialment la implicació, sempre que la Regidoria de Cultura o bé la Biblioteca els ho demana, per organitzar actes i recitals de poesia.
Com què aquest agost havien organitzat i participat en el Recital de Poesia homenatge a Vicent Andrés Estellés, dins les activitats que envoltaven l'Art al Vent, el Regidor els obsequià, com agraïment, amb un exemplar del llibre "Estudi geolingüístic dels parlars de la Marina" de Vicent Beltran Calvo.
jueves, 24 de octubre de 2013
24 D'OCTUBRE DIA DE LA BIBLIOTECA
Érase una vez un viajero
que llegó desde un lugar lejano a un pueblo en el que no había libros. Se sentó
a descansar en la plaza mayor y sacó de su morral un viejo volumen de cuentos.
Cuando empezó a leer en voz alta, los niños, que nunca habían visto nada
semejante, se sentaron a su alrededor para escucharlo.
El visitante relató
historias que fascinaron a sus oyentes y les hicieron soñar con fantásticas
aventuras en reinos maravillosos. Cuando terminó, cerró el libro para volver a
guardarlo en su morral. Nadie se percató de que, al hacerlo, escapaban de entre
sus páginas algunas palabras sueltas que cayeron al suelo.
El viajero se marchó por
donde había venido; tiempo después, los habitantes del pueblo descubrieron el
pequeño brote que elevaba sus temblorosas hojitas hacia el sol, en el lugar en
el que habían caído las palabras perdidas.
Todos asistieron
asombrados al crecimiento de un árbol como no se había visto otro. Cuando llegó
la primavera, el árbol exhibió con orgullo unas hermosas flores de pétalos de
papel. Y, con los primeros compases del verano, dio fruto por primera vez.
Y sus ramas se cuajaron
de libros de todas clases. Libros de aventuras, de misterio, de terror, de
historias de tiempos pasados, presentes y futuros. Algunos se atrevieron a
coger esos frutos, y había un sabio en el lugar que les enseñó a leer para
poder disfrutarlos.
A veces, la brisa
soplaba y sacudía las ramas del árbol. Las hojas de los libros se agitaban y
dejaban caer nuevas palabras. Y pronto hubo más brotes por todo el pueblo; y en
apenas un par de años, los árboles-libro estaban por todas partes.
Se corrió la voz; muchos
investigadores, curiosos y turistas pasaron por allí para conocer el lugar
donde los libros crecían en los árboles. Los habitantes del pueblo leían sus
páginas con fruición, y cuidaban cada brote con gran mimo. Y así iban
recogiendo más y más historias con cada nueva cosecha de libros.
Un día, los más sabios
del lugar se reunieron y acordaron compartir su tesoro con el resto del mundo.
Eligieron a un grupo de jóvenes y los animaron a escoger un libro del primer
árbol que había crecido en el pueblo. Después, los enviaron a recorrer los
caminos.
Ellos se repartieron por
el mundo, buscando un hogar para su preciada carga, y así, con el tiempo, cada
uno dejó su libro en una biblioteca diferente.
Y cuenta la historia que
allí siguen todavía. Que hay algunas bibliotecas que guardan entre sus estantes
un libro especial que deja caer palabras-semilla. Y que, si aterrizan en el
lugar adecuado, cada una de esas palabras crecerá hasta convertirse en un árbol
que dará como fruto nuevos libros.
Nadie sabe en qué
bibliotecas se encuentran estos libros maravillosos. Se desconoce también
cuáles, de entre todos sus volúmenes, son los que proceden del pueblo donde los
libros crecen en los árboles. Podría ser cualquiera, y podría estar escondido
en cualquier rincón de cualquier biblioteca del planeta.
Animaos a entrar en
ellas y a explorar sus estanterías, viajeros; porque quizá deis por casualidad
con un libro cuyas palabras echen raíces en vuestro corazón y hagan crecer un
magnífico árbol de historias cuyas semillas puedan llegar a cambiar el mundo.
¡Feliz día de la
biblioteca!
Laura Gallego
lunes, 7 de octubre de 2013
Èxit total amb les titelles d'Edu Borja
Ja fa molt de temps que tot allò que organitzem des de la Biblioteca de Gata té molt bona resposta, i normalment un nombrós públic acudeix als actes, però nosaltres ens seguim sorprenent!
Una vegada més el que cal és donar gràcies a tots els que acudiu a la nostra crida, perquè tot el que fem és per a vosaltres, per omplir el poble amb activitats culturals, dins la nostra mesura, destinades a menuts i grans.
El que desitgem és FOMENTAR LA LECTURA i si mostrant-vos un poc del nostre entusiasme ho aconseguim doncs ens donem per satisfetes. I si aquesta feina que fem tan a gust té una resposta tan bona és quan ens omplim de goig.
Divendres passat, una vegada més la resposta fou clamorosa (i de nou ens vàrem sorprendre, sempre per a bé), a les 6 de la vesprada començava l'actuació de titelles d'Edu Borja amb una sala que feia goig de plena com estava!
Xiquetes i xiquets de totes les edats, des de ben menudets fins més majorets, (i algun adult que altre!) s'ho passaren d'allò més bé i gaudiren de l'espectacle, de la Història de Titella contada per Edu Borja.
Sols és necessari veure les caretes de felicitat que feien els xiquets per comprovar com de bé s'ho estaven passant!
L'espectacle va transcórrer passant d'una titella a una altra, mostrant al públic com eren i havien sigut les titelles al llarg de la història i d'una manera amena Edu Borja anava contant la Història de Titella, que no és més que la història de les titelles.
El titellaire Edu Borja fabrica amb les seves mans les titelles que utilitza per als seus espectacles.
Per a mostra un botó, mireu que meravelles!
L'actuació tingué una hora de durada aproximadament i involucrà als xiquets de tal manera que els feu participes i titellaires per uns moments.
En resum podem afirmar que fou TOT UN ÈXIT!!!
viernes, 27 de septiembre de 2013
HISTÒRIA DE TITELLA
El Divendres 4 d'octubre a les 18 hores inaugurarem oficialment l'Hora del Conte a la Biblioteca amb un espectacle molt especial, un Teatre de Marionetes anomenat HISTÒRIA DE TITELLA
"Un viatge nostàlgic a les lectures de la infantesa de la mà d’un titellaire boig per les marionetes, Edu Borja, que ens introdueix en el seu fantàstic món de fetitxes de cartó amb la tendresa d’un xiquet i el sarcasme d’un senyor adult.
Espectacle eminentement visual on descobrim els orígens d’aquesta passió pel teatre de titelles i la seua evolució en el món.
Marionetes de distints països presentades amb gran sentit de l’humor i amb la participació del públic. Comprovarem que en el segle XXI encara som capaços d’emocionar-nos amb la tendresa d’uns ninotets que cobren vida a la vista de tots."
Espectacle eminentement visual on descobrim els orígens d’aquesta passió pel teatre de titelles i la seua evolució en el món.
Marionetes de distints països presentades amb gran sentit de l’humor i amb la participació del públic. Comprovarem que en el segle XXI encara som capaços d’emocionar-nos amb la tendresa d’uns ninotets que cobren vida a la vista de tots."
Açò és el que ens comentava Edu al respecte del seu espectacle, impacients estem per veure com aquests amiguets de cartró prenen vida i com, tots els xiquets i adults gaudim d'una diversió asegurada.
Un titellaire, enamorat de la seua professió, conta la història de l’origen i l’evolució dels titelles. Marionetes de molts països i de distints tamanys i estils cobren vida davant els ulls dels espectadors amb gran sentit de
l’humor i molta tendresa.
l’humor i molta tendresa.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)




