El niño de la peonza

 "El niño de la peonza"
Aquest és el títol de la novel·la que presentarem a la Biblioteca el proper divendres 7 de febrer 
a les 20 hores. 

L'escriptor local, José Barceló, fa unes setmanes ens va demanar poder presentar el seu llibre a la biblioteca i per suposat que la resposta fou afirmativa, com no! Ací ens té per tot allò que necessite.

Molt emocionat i nerviós va començar a preparar el que serà la seua presentació oficial al públic, i no és per a menys, ja que per fi a desembre feu realitat el seu somni de tenir publicada la novel·la després de 9 llargs mesos, segons ens conta en el seu blog http://blogdejosebarcelo.blogspot.com.es/

La novel·la porta dues històries paral·leles al llarg dels capítols:

•  D'una banda ens conta la història de Hurbert Sasse i Josef Kaufer. Sasse formava part de la patrulla del submarí alemany del tipus U-Boot VIIC enfonsat el 28 de maig de 1943 per un avió Hudson britànic del 608 esquadró i que aparegué mort a la platja de la Malvarrosa de Borriana amb un tub amb les seues senyes i una fotografia. Kaufer fou un comerciant alemany que l'identificà i ajudà en el seu sepeli.
• D'altra banda ens explica al llarg de la novel·la les experiències de l'autor durant les investigacions de la història.

De com es decideix a escriure,el perquè de la temàtica de la novel·la i altres dubtes podreu saber-ne més el dia de la presentació, però com avançament vos deixe aquest paràgraf extret del blog de l'autor:

"Un buen día, sería el mes de marzo de este mismo año, vino un joven a mi vida, y en un sueño me dijo: "¿Quieres contar mi historia?. Yo le contesté que no, que no me veía capacitado. Y él volvió a insistir. 

Para convencerme, me aseguró que yo sólo tendría que llevar las palabras y los hechos al papel. Que él haría el resto. 

Tomar una sabia decisión es sencillo cuando se tiene claro hacia donde se va. Pero yo en aquel momento no lo sabía. Tenía mucho trabajo por realizar y mucha información que obtener si quería contar la historia de Hubert Sasse y Josef Kaufer como merecían. Supongo que la disciplina y la constancia hicieron el resto.... Y recuerden que en cualquier cajón olvidado, siempre puede haber una bonita historia que espera paciente, a ser contada."

Vos esperem a tots!!!